Sens dubte una de les meves autores preferides. Sempre he donat per fet que era una dona. En aquesta novel·la, Ferrante es posa a la pell d'una jove napolitana que desperta del son de la infantesa i que en primera persona ens narra el seu procés evolutiu.
Mentre llegim, creixem amb ella i ens endinsem en les seves reflexions. Compartim les seves descobertes i som espectadors del seu procés maduratiu. De mica en mica s'adonarà que el món dels adults no és tan meravellós com semblava i començarà a prendre les seves pròpies decisions.
És un relat que m'ha atrapat, ha fluït. De vegades delicat, de vegades punyent. Un cop més, la Ferrante no m'ha decebut. Chapeau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada